Seguiment a la premsa del debat del dia 15 a ATV (3)

Sota el titular "La guerra del subsidi", Andrés Luengo signa la crònica del debat des d' El Periòdic d'Andorra:


Gil i Ramisa defensen un model de "protecció" del treballador que no inclou ajuts pels que es queden sense feina El candidat d'ApC acorrala la ministra en funcions

Va arribar fa un quart de segle amb una sabata i una espardenya. Ho va confessar ahir en viu i en directe en un dels moments més emotius del debat dels caps de llista lauredians a ATV. I creu que cap immigrant aterrat avui al Principat amb la mateixa sabata i la mateixa espardenya escalaria fins a la posició que ell s'ha llaurat en aquests anys. Potser no. Per això enyora Jaume Ramisa el país de les oportunitats que es va trobar aleshores. I per recuperar-lo, imagina un paradís ultraliberal sense IVA ni prestació d'atur --per començar-- i advoca a més per la plena ocupació. L'argument, irrefutable: si tothom --és que va dir "tothom", que consti-- cobra l'atur, ¿qui cotitzarà? Llàstima que en aquest rampell demagògic no especifiqués el cap de llista lauredià d'ApC qui ha postulat una prestació d'atur universal, és a dir, per a "tothom". I que tampoc es molestés a concretar què passa, mentre esperem l'arribada de la plena ocupació, amb aquesta gent que té el mal costum de quedar-se sense feina. Ja que hi som, potser caldria començar per una obvietat: resulta que en aquest país mai no ha existit ni subsidi d'atur ni impost sobre el valor afegit. Per tant, els mals que afligeixen l'economia andorrana poden tenir molts pares, però no aquests. Convé tenir les coses clares: si depèn de Ramisa --i de Montserrat Gil, ep-- Andorra continuarà sent un dels raríssims països civilitzats sense subsidi d'atur. O "assegurança", com prefereix dir-li Rossend Areny. És clar que potser no cal si tenim en compte l'exèrcit de funcionaris --4.500, la quarta part del cens, segons Àlvar Valls a Andorra, entre l'anacronisme i la modernitat-- que constitueixen segons un polític en actiu l' "atur encobert" d'aquest país. Una xifra curiosament aproximada a la de la reserva d'orangutans localitzada recentment a Borneo.

Senyora Gil, ¿votaria Pintat?
Així com els candidats massanencs van ignorar olímpicament el detallet del (hipotètic) museu Gehry, els lauredians sí que es van atrevir a parlar de Naturlàndia. La sorpresa va ser l'alineament de Ramisa amb una iniciativa que els seus col.legues de Segle XXI van criticar durament. Més val tard que mai. L'oposició numantina d'Areny a un dels escassos estímuls econòmics de la parròquia és un dels misteris socialdemòcrates. També ho són les insidioses referències que va fer al Cedre: ¿potser preferiria el commilitó de Bartumeu una Andorra sense residència d'avis? No sona gaire progressista, la veritat. Però si una frase ha de quedar gravada a foc en les oïdes dels espectadors (i dels votants) és la pregunta que Ramisa, a boca de canó, amb nocturnitat i traïdoria, li va espetar a Gil, que fins aleshores havia fet encomiables i rocambolescos esforços retòrics per evitar que la paraula proscrita --liberal-- sortís dels seus llavis: "Si es presentés Albert Pintat, ¿el votaria?". El cap de llista d'ApC la va repetir per si a algú li havia fallat el TDT. I l'encara ministra en funcions va caure de peus a la galleda en una pregunta trampa que només admetia, òbviament, una resposta.

Conclusions: una, que tot i ser la ministra del ram, Gil desconeixia el cas destapat per EL PERIÒDIC de l'aturat massanenc a qui van donar hora al cap d'un mes perquè la treballadora social de les parròquies altes estava de baixa per maternitat. I dos, que el 2023 la CASS petarà i es declararà incapaç de cobrir les prestacions de jubilació. Potser és hora d'acceptar els generosos ajuts que el Govern (liberal) ofereix als immigrants perquè retornin al país d'origen... i deixin de donar la tabarra.