Entrevista a Rossend Areny: Quan vas a Sant Julià enlloc diu: ‘Benvinguts a terra liberal’Forma part del Partit Socialdemòcrata des de fa dos anys –ja es va presentar a la llista de les darreres comunals amb els socialdemòcrates– i està convençut que el país necessita el canvi que ells proposen Per què pensen que ha de ser en aquestes eleccions que el PS ha de passar a ser la força predominant a Sant Julià, tradicionalment liberal?
Quan entres a la parròquia tant pel nord com pel sud no hi ha cap senyal que digui: Benvinguts a terra liberal. No està escrit enlloc, és cert que hi ha hagut aquesta tradició perquè ha estat el feu de les dues grans famílies d’aquest país. Però si a Andorra li cal un canvi, a Sant Julià, també.
Tant aquí com al conjunt del país som un equip de gent molt preparada que fa anys que treballem, tant pel programa com per formar els equips humans, no estem improvisant com fan altres.
A qui es refereix?
És clar que Coalició Reformista ha improvisat fins a l’últim minut del dia de la presentació de candidatures. Fins fa res no tenia programa. Això demostra que han tingut altres prioritats i no han volgut deixar la cadira.
El fet que la candidatura de CR l’encapçalin dues ministres del Govern, els pot perjudicar o els beneficia?
Si les dues ministres vinguessin d’un Govern que hagués estat un model de bona gestió durant aquests quatre anys, diria que sí que fa respecte. Però no han estat cap model, tant en l’àmbit social com en el de l’educació. Ha quedat palès que moltes coses s’han deixat de fer i moltes altres s’han fet, però malament. I elles no són cap exemple de bona gestió.
Els cognoms, però, encara pesen a la parròquia?
Jo em dic Areny i la ministra Bastida, de segon cognom, també. Tinc l’esperança que els cognoms, més d’hora que tard, s’acabin eclipsant i siguin les idees les que guanyin. Crec que un canvi polític o una carrera política no ha d’estar marcat ni per un cognom ni per una família.
Com creuen que pot influir que Albert Pintat no es presenti aquest cop als comicis?
Pintat ha tingut els seus motius per no presentar-se, però deixa bastants delfins a Coalició Reformista.
És a dir, no es presenta en persona però sí que ho fa amb la continuïtat política.
Estan notant un canvi de rumb general al país que faci tombar la truita?
La gent ve als nostres actes, com l’arrossada que vam fer a la Massana, i això és simptomàtic. Abans sí que potser a la gent li feia més respecte participar en un acte organitzat per un partit. I més un que ha estat a l’oposició durant tots aquests anys. I ara ja ha quedat claríssim que a la gent no li fa por, que realment cal un canvi i la gent ens ho fa saber.
Han notat un increment d’afiliats a la parròquia?
Sí, a la parròquia també hi ha hagut un augment d’afiliats important.
La gent està molt preocupada i veu l’oportunitat de canviar les coses tant a Sant Julià com al conjunt del país.
Quedar segons a Sant Julià, ja seria un bon resultat?
Quedar segons no és un bon resultat.
Nosaltres volem guanyar, com qualsevol altra de les dues llistes. Però el fet de quedar segons seria la transició, potser, cap a uns futurs comicis per guanyar.
Tenen por que el bipartidisme es consolidi a la parròquia i que la segona força sigui ApC?
Nosaltres no creiem en el bipartidisme.
Hi ha cinc llistes que es presenten a la circumscripció nacional, això demostra que tenim bona salut democràtica (preelectoral, perquè passades les eleccions aquesta salut no hi ha estat, que quedi clar; jo sempre dic que Andorra ha estat durant aquests darrers catorze anys una dictadura democràticament elegida).
Com definiria en una paraula l’estat en què el Govern de Pintat deixa el país?
Un desgavell.
Quina seria la primera cosa que canviaria el seu partit si accedís al poder?
Primer de tot introduiríem una fiscalitat justa, qui més té és qui més paga. Després, unes polítiques socials amb cara i ulls (i això ho permetrà una fiscalitat justa), perquè el Govern ha tret darrerament tot de mesures que són oportunistes i electoralistes. I, finalment, un encaix amb Europa. Les tres qüestions van intimament lligades i una sense les altres no funcionaria.
La relació entre Andorra i la comunitat internacional no està passant per moments gaire fàcils. Pensen que tota la qüestió dels paradisos fiscals arribarà a bon port?
Veiem que, després de la declaració unilateral del senyor Pintat a París, hem passat del negre al gris fosc. No és cap orgull i en canvi ell quan va tornar de París ho va fer com el salvador de la pàtria. Però recordem que estem a la llista grisa fosca, no a la mateixa banda on hi ha Suïssa com diu la ministra Marsol. Per mi el més greu és que tot plegat ha destapat una crisi institucional perquè el nostre Copríncep ens ha amenaçat de marxar. Encara que si mai marxés, el problema amb Espanya i França (que són el nostre radi d’acció més proper) el continuaríem tenint. I no ens ho podem permetre. Som ciutadans enclavats a Europa i hem de fer el màxim per assimilar-nos amb la resta d’Europa, no podem viure d’esquenes al continent.
Creu que realment aquesta qüestió importa a la gent del carrer. Els expressen aquests temors?
Sí que se’ns apropen. Però el motiu principal de preocupació és arribar a final de mes. I la gent està més preocupada pel dia a dia personal que pel dia a dia de la nació, això és cert.
Instauraran un subsidi d’atur en cas que guanyin?
Nosaltres no en diem subsidi, en diem assegurança. Si et quedes sense feina (cal recordar que ja hi ha atur al país) l’Estat ha de respondre durant un temps perquè et puguis reciclar. Proposaríem una assegurança d’atur, tot i que seria un pacte d’Estat. Es pagaria un 1% del sou i en cas de perdre la feina, la persona aniria percebent un sou que es reduiria en quantitat mes a mes durant un any.
