Endevina, endevineta...

Avui ens ha arribat a les mans --els camins d'Internet són rics i inexcrutables-- un excel·lent text que es referia a assumptes de la més candent actualitat. El més trist és que el text no és d'ahir, ni d'abans-d'ahir. Llegiu-lo, si us plau, i mireu d'endevinar la data en què l'article fou publicat. S'accepten comentaris, que d'apostes no en podem fer.

Paradís... fiscal

El més calent que té a l’aigüera el ministeri de Finances en aquest últim tram de legislatura és el manteniment d’Andorra a la llista negra dels paradisos fiscals. És un problema tan urgent de resoldre que és increïble el desconeixement manifestat pel propi executiu del que cal fer per tal d’esdevenir país cooperant, i és exasperant la lentitud a l’hora d’aplicar mesures correctores. Més enllà d’una càndida innocència o d’una preocupant deixadesa, potser els interessos de partit fan que es vulgui acontentar el comerç de tota la vida i els serveis financers lliures d’impostos directes que franquegen el límit que els organismes internacionals ja no estan disposats a deixar franquejar més. Potser anar trampejant la situació secular d’irregularitat ens ha servit per arribar al present amb un bon rendiment, però si a l’altre plat de la balança dels beneficis pretèrits hi peséssim les perspectives de futur potser veuríem l’esclat a curt termini de la bombolla especulativa i la necessitat peremptòria d’atenció a projectes que s’han anat desant al calaix de l’oblit. Tenim mal aparcats temes com la llei de societats, l’ISI, la Carta Social Europea, la llei de plusvàlues... i la paciència de l’OCDE i de la Comissió Europea s’acaba, perquè no hem fet cap pas significatiu pel desplegament de la fiscalitat a l’estalvi, per exemple, i encara menys per abordar qüestions que preocupen molt més els nostres veïns com ara el secret bancari i el frau fiscal. Per això ara caldria afrontar el risc de canviar de model, amb una sèrie de disposicions valentes que donessin confiança als inversors, perquè la incertesa econòmica actual i la pressió fiscal indirecta no fan més que frenar l’economia i augmentar el dèficit públic, perquè avui la relació de forces ens és tan desfavorable que ja no ens podem permetre el luxe de continuar per la via morta dels diferencials de preus i de l’evasió de capitals, perquè ara ens cal col·laborar més i ser més transparents si volem negociar alguna cosa abans que no ens declarin inútils per no haver fet ni tan sols el simple gest de manifestar la intenció de fer bondat.

Manel Gibert