Una legislatura s’esgota, tot i que es pot considerar que ja fa dies que ho va fer. Però aquest és un problema de fons. En aquest escrit voldria analitzar, justament, la forma. Quan els quatre anys de mandat, reglamentats per la nostra Carta Magna, arriben a la fi, s’obre un procés electoral que comprèn la precampanya, la campanya i el famós dia de reflexió, culminant tot plegat el dia mateix de les eleccions, aquell que diuen que és la festa de la democràcia. De veritat que ho és.En aquest dia el poble utilitza un dret intrínsec del ciutadà nacionalitzat, aquell d’escollir lliurement els seus representants al parlament del país. Cal no desaprofitar aquesta ocasió.
Durant la bogeria de la campanya, hom ja no sap qui ha dit què i quan, amb un bombardeig incessant de missatges, imatges, idees, propostes, discursos de mil colors, cares, en tot tipus de mitjans, ràdio, televisió, panells publicitaris, premsa, blocs, webs i altres que unes legislatures enrere eren ciència ficció.
Però aquesta és una de les gràcies de la campanya. Sense aquesta paranoia d’excessos no seria el mateix. És per això que tot bon ciutadà ha de valorar, definir i reconèixer el seu model de país en les conviccions personals preelectorals i en aquell llibret anomenat programa electoral, independentment de si aquest és de cal Pepet i és bona gent, de si aquell ha sortit afavorit en la fotografia, o de si aquell altre fa dies que es mou per aquests mons de déu.
Abans de l’inici de la campanya oficial, els partits es comencen a moure, alguns fins i tot comencen a respirar, desempallegant-se d’un passat lleganyós.
Altres renaixen de les seves pròpies cendres com si fossin una Au Fènix a qui li costa emprendre el vol…
L'Alternativa encapçalada pels socialdemòcrates no estem ni començant a respirar ni reinaxent. L'Alternativa ha passat a una velocitat superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada