Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres
Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.
Font: del llibre Aforismes. Vista a 10 anys sense Fuster (tot i que em fa la impressió que ja n'hi van setze o disset).
No ho oblidem, doncs. Ara toca. Cal seguir fent política. Cal començar a fer política d'una altra manera ara que, des d'ahir, el nostre nou cap de Govern va prometre el càrrec. Hem d'intentar també --al mateix temps que fem la nostra política-- no oblidar que no podem permetre'ns cap política a la contra. Cal governar pensant en el màxim comú denominador, en el consens, en el progrés integral del nostre teixit social --principalment, el més feble. Cal mirar de dur a la pràctica allò que es va proposar, fins on sigui possible. Cal escarrassar-s'hi molt per tal que sigui possible.
Ahir va ser un gran dia. Un dia transcendent i emocionant. Ahir valia la pena ser a Casa de la Vall i sentir-se part del procés que estem vivint com a comunitat. Valia la pena retrobar-se un cop més amb els candidats lauredians, tant de la llista territorial com nacional, i viure l'emoció del moment amb ells. Valia la pena ser allí per serrar les mans altre cop amb els companys del comitè local de Sant Julià. Valia la pena intercanviar anècdotes amb consellers i candidats d'altres llistes, electes o no. Valia la pena abraçar alguns dels companys de trajecte que sentim més propers pels motius que sigui: el Jordi Torné, el David Rios, la Rosa Gili, el Pere López i tants altres. Omplia el pit d'orgull i de serenor formar part d'aquest grup de gent, d'aquesta comunitat, d'aquest país, ser a Casa de la Vall ahir en representació pròpia i de tants altres. Fa de mal dir això que se t'omple el pit d'orgull. Sona ranci, ho sé, però és així. Formar part d'una història, d'un recorregut; fer de fil transmissor, sentir-te baula. Digues-ho com vulguis.
Duem una sèrie de grans dies --m'atreveixo a dir que històrics-- des que es va fer la presentació de les candidatures. Hem viscut la precampanya, les il·lusions, la campanya, els nervis, la feina, les eleccions, les celebracions, els dubtes, les negociacions, les pors, les certeses.
Ara toca treballar molt, treballar més.
Molta sort i molts encerts a tots els qui es posin a fer política, del calibre i la intensitat que siguin. Molta sort a aquells que segueixin fent-la.
Molta sort i molts encerts a tots els qui s'atreveixin a governar.
